Entrades
La història de l’antic Egipte està totalment lligada al riu Nil , a la conca del qual es va desenvolupar una civilització que perdurà més de tres mil anys. El Nil proporcionava terres fèrtils conreables gràcies a les crescudes anuals del seu cabal que deixava, en la seva retirada, llims molt rics que afavorien l’agricultura. També servia com a mitjà de comunicació i de transport de mercaderies. La dependència del riu feia que una crescuda excessiva o massa petita afectés la productivitat de les collites i produís períodes de fam i misèria.
L’antic Egipte va passar per etapes de gran expansió econòmica, cultural i territorial, però també per períodes de crisi, conflictes socials i invasions externes.
Els faraons
El faraó era amo i senyor de tot el regne: la terra i les collites eren propietat seva, controlava el comerç, les pedreres i les mines. A més, era considerat un déu, en una societat on la religió impregnava la vida quotidiana.
El faraó havia de mantenir l’ordre, la seguretat i la justícia dins del regne. També havia d’organitzar el funcionament dels canals i dics que regulaven les crescudes del Nil, per a assegurar la subsistència del seu poble.
Els sacerdots i els alts funcionaris formaven una classe privilegiada dins la civilització egípcia. Els faraons van tenir molts problemes per a controlar el poder dels sacerdots i evitar els abusos que els funcionaris poguessin dur a terme a territoris que estaven sota la seva custòdia ( La administración egipcia).
Les relacions amb els altres pobles van ser molt escasses; les condicions geogràfiques, el desert, i una societat tancada en ella mateixa van afavorir aquest aïllament. No va ser fins al segle XVI aC, i sobretot al principi del Regne Nou, que es va iniciar un període d’expansió territorial cap al Pròxim Orient que culminà durant el regnat de Tuthmosis II.
Museu egipci de El Cayro
ESQUEMA DE LA PIRÀMIDE DE QUÈOPS
La piràmide més coneguda del complex de Giza és la de Quèops. Quèops, el segon faraó de la IV dinastia, va construir la més alta i perfecta de les piràmides. Té 146 metres d’alçària original (en l’actualitat en falten nou) i 231 metres el costat de la base, i està perfectament orientada als quatre punts cardinals. Els treballs d’orientació es realitzaven per mitjà d’un mur circular auxiliar i provisional, que servia per a referenciar el seguiment del moviment estel·lar. És l’obra més impressionant que ens ha deixat l’antic Egipte.
